LA LITERATURA ACTUAL

Unitat 11. La literatura actual

1. Escriu una breu biografia de Quim Monzó.

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952, és autor de contes i novel·les. Ha treballat com a dissenyador gràfic,traductor,cronista de guerra,col·laborador a la ràdio i a la televisió.
Ha guanyat el premi Nacional de literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d'Or, el dels Escriptors Catalans, el Maria Àngels Anglada, el Trajectòria i, quatre vegades, el premi de la Crítica, que atorga Serra d'Or. Ha escrit, amb Cuca Canals,
els diàlegs de Jamón, jamón de Bigas Luna. Ha escrit El tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.
És col·laborador habitual del diari La Vanguardia.

2. Busca un conte de Quim Monzó i explica'n el significat.

El conte Qualsevol temps passat, compara la vida quotidiana dels temps passats amb l’ actual. En la que la televisió ha entrat a les seves vides i ara ja no es comuniquen, cosa que abans això no passava, i també tenien televisió, però la diferència es que ningú demanava que la engeguessin. La Marta que li toca viure les dues etapes, compara com d’agradable era la vida familiar abans i l’enyora, però ara no només està la televisió a la seva llar, sinó també l’ordinador. La Marta es troba amb dues barreres que la separen del seu fill i el seu marit, i enyora els temps en què almenys, aquesta pantalla feia que estiguessin una estona plegats.

3. Qui és Sergi Pàmies?

És un periodista, escriptor i traductor de la literatura contemporània. Com a periodista ha escrit articles en diversos mitjans i ha participat en programes de ràdio i televisió. Com a escriptor, ha publicat les novel·les i alguns reculls de contes.

A quin diari publica els seus escrits periodístics?

Publica els seus escrits periodístics al diari de La Vanguardia.

Sobre quin tema sol escriure?

Sol escriure sobre la societat i els pensaments actuals. Això ho podem veure al seu últim llibre publicat, Mil cretins, del qual he extret el conte Qualsevol temps passat.

4. Quin tema predomina en la poesia actual? Justifica-ho amb un exemple i digues de quin autor és.

La poesia actual tendeix cada cop més a l’intimisme, ja que reflecteix les experiències personals i les percepcions particulars del món que tenen els poetes.

5. Digues quina és la progamació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la temporada actual 2009/2010), tria l'obra que aniries a veure i digues per què.

La programació del Teatre Nacional de Catalunya, està formada per obres de diferents gèneres teatrals com el drama, la comèdia, l’intriga, la tragèdia, musicals...
Aniria a veure l’obra teatral Una comèdia espanyola, ja que tracta les relacions familiars actuals, m’agraden aquests tipus d’obres ja que són un reflex de la societat actual i a més et fan reflexionar sobre el sentit de la vida.

U.9 LA LITERATURA DE POSTGUERRA

2.
Pàgina 208 ex.5. Busca al diccionari aquests mots del text i defineix-ne el significat:

Candor: Una persona té candor quan és ingènua i innocent i fa les coses sense malícia.

Crosses: Una crossa és un bastó especial per a les persones que van coixes. N'hi ha de fusta i de metall.

Estroncar: Fer que un líquid deixi de rajar, de sortir d'un lloc. A vegades costa d'estroncar la sang d'una ferida. A l'estiu hi ha fonts que s'estronquen i no tenen aigua.

Esborradissa: Que s'esborra fàcilment.

Fèrules: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada o a la qual convé repòs.

4. Qué és un monòleg interior?

Un monòleg interior és aquell que exposa d' una manera directa allò que s' agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d' una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
Per exemple quan un personatge recorda vivències, sentiments, del passat i no ho explica, però ho pensa, el monòleg interior intervé per explicar-nos-ho.

1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".

És el període immediatament posterior a una guerra. A Espanya el període de la postguerra,va estar marcada per una situació d'estancament en la producció industrial, dificultats en la renovació de l'utillatge, manca de primeres matèries , fonts d'energia, i producció agrícola deficitària.

3. Fes l’exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.

Estimats parlamentaris,

Estic profundament dolgut per les situacions que he hagut de veure, crec que no hi ha res més dolent al món que una guerra. Veure ferits, malalts, orfes, et trenca el cor, hos ho aseguro, no és gens fàcil. Sé que vosaltres teniu una altra visió de la guerra, el que us dic es que heu de viure-la per saber com és en realitat. Et sents impotent veient, com un nen mor de fam als braços de la seva mare, sentint els plors de les dones, que al final del dia troben els cosos dels seus familiars, sentint com un nen pregunta al seu pare, on ha maxat la seva mare.

Els que més pateixen aquest tipus de conflictes són els nens, per això, hem de vetllar per la seva vida, pensar en els traumes i recordant la etapa més dolorosa que mai han viscut.

Reflexioneu-hi, abans d' iniciar una guerra, en els perjudicis que això comporta, en els vides que t'emportes, en les famílies que destroses completament i pensem sobretot en els que més ho pateixen, gent humil i sobretot nens.

Atentament,

Fernanda

ACTIVITATS U.8 LES AVANTGUARDES I ELS ANYS 30

Pàgina 185
10. Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:

Petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
Escorça: 1.Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses 2 Coberta externa i dura d'algunes fruites 3. escorça terrestre Conjunt de roques que formen la part més externa del globus terraqüi, anomenada també litosfera 4. Capa externa dels òrgans.
Lleu: 1. De poc pes, lleuger 2. De poca importància
Colgar:
Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.

Nota (En negreta, significat correcte que fa referència a la lectura)

Font d’ extracció: Enciclopèdia Catalana

MOVIMENTS D’AVANTGUARDA

Els diferents moviments d’ avantguarda són:

Futurisme: Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda que rebutjava la tradició i la conservació del passat, exaltava les innovacions.

Cubisme: Les principals aportacions consistiren en una nova interpretació de l'espai, en la renovació de les tècniques i en l'ús d'un llenguatge formal geometritzant.

Dadaisme: Caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies.

Surrealisme: proposa l'automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d'expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament; es basa en els somnis i el subconscient.

Font d’ extracció: Llibre de Llengua Catalana i Literatura


Definició obres: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.


· J.V Foix: Sòlida , innovadora i tradició.
· Carles Riba: Pura, perfecta i deslligada.
· Tomàs Garcés: Innovadora, tràgica i profunda.
· Sebastià Juan Arbó: Lúdica, innovadora i realista.
· Josep Maria de Sagarra: Satírica, èpica i innovadora.


Font d’ extracció: Llibre de Llengua Catalana i Literatura





Pàgina 183

7. Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el nom que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?

El poeta amb el títol “ És quan dormo que hi veig clar” , quan un està en pau i té temps per a pensar és quan se’n dona compta de la realitat i del món que
l’ envolta.
El món que percep com a real és el de la vetlla, somiar despert.

Font d’ extracció: Llibre de Llengua Catalana i Literatura




Pàgina 189

17. Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.

ACTIVITATS GRAMÀTICA

Activitats de síntesi del segon trimestre

1.Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.

a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un interval de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat criteris diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.

2. Corregeix els errors de les frases següents.

a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estavellar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.

3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:

a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal.


VIDA SANA DE CAMÍ A L’ INSTITUT

Els estudiants tenim molt poques hores per fer exercici, els adolescents practiquem un o cap esport fora de l’ institut, a causa de les hores
d’ estudi que hem dedicar fora del centre. Entre els deures, treballs, exàmens... No tenim temps de realitzar cap tipus d’ esport.
Hi ha diversos avantatges d’ anar al centre amb bicicleta com: la millora de la nostra salut, ens escurça el temps d’ anada i tornada de casa al centre, ens ajuda a ser més ecològics i respectuosos amb el medi ambient, ja que així no contaminem el nostre entorn.
De desavantatges n’ hi ha molt pocs, en les grans ciutats per sort tenen els carrils bici, especials per als ciclistes, sense que hagin de destorbar a les altres mobilitats. En canvi en poblacions en desenvolupament, crec que és un pèl arriscat anar en bici al centre o al lloc de treball, ja que la gent no hi està acostumada a trobar bicicletes, la gent usa motos , cotxes o hi va a peu . Podem patir qualsevol accident, ja que tampoc hi ha les infraestructures necessàries.
M’ agrada l’ idea d’ anar al centre en bicicleta, ja que és una manera fàcil de practicar esport i així treballar el cos i sentir-te bé amb el medi ambient, perquè la gent està agafant uns hàbits molt dolents envers la salut, es decanten pel fast food, no fan esport, estan estressats per
l’ excessiu treball...

FERNANDA TAMBO DURÁN


4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:

a) Des de fa un any estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava(ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que són (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure / veure-hi) de cap ull.

5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:

a) N’ hem tret força de la bóta.
b) La meva germana Eulàlia me n’ explicava abans d’anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb ell
d) En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat aquell a en Pere.
f) Demana-li-ho si vol venir amb nosaltres.


6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:

a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades pel teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava amb prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava pel mal tràngol que estava passant el seu amic.

Redacció

PER QUÈ VOLS ESTUDIAR MEDICINA?




És difícil escollir el camí que agafaràs quan penses que d’ aquí poc acabaràs l’
institut i deixaràs un món per enrere i començaràs un altre molt diferent, amb nous reptes, noves experiències i molt més.
En aquest cas des de fa temps,ja tenia escollit diguem-lo així , el meu futur.
Medicina és una de les carreres més llargues que hi ha, però també és una carrera en la qual et sents útil per a la societat, et sents realitzat,cada vegada que veus entrar un nou pacient a la teva consulta, una persona que necessita la teva ajuda, que la seva salut està a les teves mans, que confia plenament en tu...
És un dels majors reptes que hauré d' afrontar a la meva vida, una vida més complicada. T' has de renovar constantment i informar-te sobre tot el que estigui relacionat amb la medicina,noves tècniques,nous medicaments,noves malalties... Però a mi ja m' agrada això
He triat aquesta carrera sobretot perquè em sento molt sensibilitzada amb la gent que pateix, són una persona molt sensible, no suporto les injustícies i m' agrada donar sempre un cop de mà.
Aquest sentiment em ve sobretot per les desigualtats que hi ha al meu país, a la gent se la tracta diferent depenent d' on sigui, com sigui i quins bens posseeixi.
Jo vull ser diferent, vull ser una metgessa competent, igualitària i humana, sobretot humana. Gent humana és el que falta últimament en aquest món i en aquest àmbit, quan entres a una consulta i expliques al metge el que tens, normalment
et diuen que estàs bé i que no tens res o a vegades et recepten medicaments que no et són de cap utilitat... Sembla que no els hi agradi fer el seu treball, que siguis un altre mal de cap per ells. Molts metges,crec,que no fan bé la seva feina.
M’ agrada bastant la biologia, vaig decantar-me per aquesta ciència,perquè vaig conèixer una professora que també era biòloga i que en sabia moltíssim i li agradava explicar-nos anècdotes i responia a totes les qüestions que li fèiem.
Ens va ensenyar molt durant el temps que va estar a l’ institut. També m’ agrada física i química , encara que hauré de posar tot de la meva part a química perquè n’ he fet en contades ocasions.
Aquests són els motius pels quals, vull estudiar medicina.
Espero que tot estigui de la meva part, pel meu compte posaré totes les ganes que tinc d’aprendre.

FERNANDA TAMBO DURÁN 4t ESO

UNITAT 5. ROMANTICISME I REALISME

1. Defineix amb les teves paraules els moviments literaris següents:

a) Romanticisme: és el moviment literari que s' ambienta en temps passats.

b) Costumisme: moviment que descriu ambients i personatges de la realitat quotidiana.

c) Realisme: moviment que vol plasmar la realitat a les obres.

d) Naturalisme: vol reproduir la realitat a través de les obres.


2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia.

Jacint Verdaguer entén la poesia com l' expressió dels sentiments i les emocions.

3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves.

Àngel Guimerà es va dedicar al gènere teatral. Dues de les seves obres més importantas són: Terra Baixa i Maria Rosa.

4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme.

Perquè l' obra explica els canvis econòmics i socials del segle vistos des del món rural.

5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes.

Narcís Oller i Víctor Català.



Bibliografia: Llibre Llengua catalana i literatura.

FONTS D' INFORMACIÓ

Bibliografia: Libre de literatura i llengua catalana

Webgrafia: Enciclopedia Catalana