ACTIVITATS GRAMÀTICA

Activitats de síntesi del segon trimestre

1.Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.

a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un interval de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat criteris diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.

2. Corregeix els errors de les frases següents.

a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estavellar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.

3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:

a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal.


VIDA SANA DE CAMÍ A L’ INSTITUT

Els estudiants tenim molt poques hores per fer exercici, els adolescents practiquem un o cap esport fora de l’ institut, a causa de les hores
d’ estudi que hem dedicar fora del centre. Entre els deures, treballs, exàmens... No tenim temps de realitzar cap tipus d’ esport.
Hi ha diversos avantatges d’ anar al centre amb bicicleta com: la millora de la nostra salut, ens escurça el temps d’ anada i tornada de casa al centre, ens ajuda a ser més ecològics i respectuosos amb el medi ambient, ja que així no contaminem el nostre entorn.
De desavantatges n’ hi ha molt pocs, en les grans ciutats per sort tenen els carrils bici, especials per als ciclistes, sense que hagin de destorbar a les altres mobilitats. En canvi en poblacions en desenvolupament, crec que és un pèl arriscat anar en bici al centre o al lloc de treball, ja que la gent no hi està acostumada a trobar bicicletes, la gent usa motos , cotxes o hi va a peu . Podem patir qualsevol accident, ja que tampoc hi ha les infraestructures necessàries.
M’ agrada l’ idea d’ anar al centre en bicicleta, ja que és una manera fàcil de practicar esport i així treballar el cos i sentir-te bé amb el medi ambient, perquè la gent està agafant uns hàbits molt dolents envers la salut, es decanten pel fast food, no fan esport, estan estressats per
l’ excessiu treball...

FERNANDA TAMBO DURÁN


4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:

a) Des de fa un any estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava(ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que són (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure / veure-hi) de cap ull.

5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:

a) N’ hem tret força de la bóta.
b) La meva germana Eulàlia me n’ explicava abans d’anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb ell
d) En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat aquell a en Pere.
f) Demana-li-ho si vol venir amb nosaltres.


6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:

a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades pel teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava amb prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava pel mal tràngol que estava passant el seu amic.

Redacció

PER QUÈ VOLS ESTUDIAR MEDICINA?




És difícil escollir el camí que agafaràs quan penses que d’ aquí poc acabaràs l’
institut i deixaràs un món per enrere i començaràs un altre molt diferent, amb nous reptes, noves experiències i molt més.
En aquest cas des de fa temps,ja tenia escollit diguem-lo així , el meu futur.
Medicina és una de les carreres més llargues que hi ha, però també és una carrera en la qual et sents útil per a la societat, et sents realitzat,cada vegada que veus entrar un nou pacient a la teva consulta, una persona que necessita la teva ajuda, que la seva salut està a les teves mans, que confia plenament en tu...
És un dels majors reptes que hauré d' afrontar a la meva vida, una vida més complicada. T' has de renovar constantment i informar-te sobre tot el que estigui relacionat amb la medicina,noves tècniques,nous medicaments,noves malalties... Però a mi ja m' agrada això
He triat aquesta carrera sobretot perquè em sento molt sensibilitzada amb la gent que pateix, són una persona molt sensible, no suporto les injustícies i m' agrada donar sempre un cop de mà.
Aquest sentiment em ve sobretot per les desigualtats que hi ha al meu país, a la gent se la tracta diferent depenent d' on sigui, com sigui i quins bens posseeixi.
Jo vull ser diferent, vull ser una metgessa competent, igualitària i humana, sobretot humana. Gent humana és el que falta últimament en aquest món i en aquest àmbit, quan entres a una consulta i expliques al metge el que tens, normalment
et diuen que estàs bé i que no tens res o a vegades et recepten medicaments que no et són de cap utilitat... Sembla que no els hi agradi fer el seu treball, que siguis un altre mal de cap per ells. Molts metges,crec,que no fan bé la seva feina.
M’ agrada bastant la biologia, vaig decantar-me per aquesta ciència,perquè vaig conèixer una professora que també era biòloga i que en sabia moltíssim i li agradava explicar-nos anècdotes i responia a totes les qüestions que li fèiem.
Ens va ensenyar molt durant el temps que va estar a l’ institut. També m’ agrada física i química , encara que hauré de posar tot de la meva part a química perquè n’ he fet en contades ocasions.
Aquests són els motius pels quals, vull estudiar medicina.
Espero que tot estigui de la meva part, pel meu compte posaré totes les ganes que tinc d’aprendre.

FERNANDA TAMBO DURÁN 4t ESO

UNITAT 5. ROMANTICISME I REALISME

1. Defineix amb les teves paraules els moviments literaris següents:

a) Romanticisme: és el moviment literari que s' ambienta en temps passats.

b) Costumisme: moviment que descriu ambients i personatges de la realitat quotidiana.

c) Realisme: moviment que vol plasmar la realitat a les obres.

d) Naturalisme: vol reproduir la realitat a través de les obres.


2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia.

Jacint Verdaguer entén la poesia com l' expressió dels sentiments i les emocions.

3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves.

Àngel Guimerà es va dedicar al gènere teatral. Dues de les seves obres més importantas són: Terra Baixa i Maria Rosa.

4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme.

Perquè l' obra explica els canvis econòmics i socials del segle vistos des del món rural.

5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes.

Narcís Oller i Víctor Català.



Bibliografia: Llibre Llengua catalana i literatura.

FONTS D' INFORMACIÓ

Bibliografia: Libre de literatura i llengua catalana

Webgrafia: Enciclopedia Catalana

OBRES MODERNISTES I AUTORS

Fernanda

MODERNISME I NOUCENTISME

1.Qui va ser Pompeu Fabra?

Pompeu Fabra va ser l' home que va establir les normes lingüístiques del català a través de les seves dues obres cabdals: les Normes ortogràfiques (1913) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932)


3.Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.

La diferència que hi ha entre el modernisme i el noucentisme és el següent:

• El modernisme és un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts.

• El noucentisme és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya.

Es defensa el retorn a la mesura i le snormes clàssiques.