U.9 LA LITERATURA DE POSTGUERRA

2.
Pàgina 208 ex.5. Busca al diccionari aquests mots del text i defineix-ne el significat:

Candor: Una persona té candor quan és ingènua i innocent i fa les coses sense malícia.

Crosses: Una crossa és un bastó especial per a les persones que van coixes. N'hi ha de fusta i de metall.

Estroncar: Fer que un líquid deixi de rajar, de sortir d'un lloc. A vegades costa d'estroncar la sang d'una ferida. A l'estiu hi ha fonts que s'estronquen i no tenen aigua.

Esborradissa: Que s'esborra fàcilment.

Fèrules: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada o a la qual convé repòs.

4. Qué és un monòleg interior?

Un monòleg interior és aquell que exposa d' una manera directa allò que s' agita en el subconscient d'un personatge, o allò que, d' una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
Per exemple quan un personatge recorda vivències, sentiments, del passat i no ho explica, però ho pensa, el monòleg interior intervé per explicar-nos-ho.

1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".

És el període immediatament posterior a una guerra. A Espanya el període de la postguerra,va estar marcada per una situació d'estancament en la producció industrial, dificultats en la renovació de l'utillatge, manca de primeres matèries , fonts d'energia, i producció agrícola deficitària.

3. Fes l’exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.

Estimats parlamentaris,

Estic profundament dolgut per les situacions que he hagut de veure, crec que no hi ha res més dolent al món que una guerra. Veure ferits, malalts, orfes, et trenca el cor, hos ho aseguro, no és gens fàcil. Sé que vosaltres teniu una altra visió de la guerra, el que us dic es que heu de viure-la per saber com és en realitat. Et sents impotent veient, com un nen mor de fam als braços de la seva mare, sentint els plors de les dones, que al final del dia troben els cosos dels seus familiars, sentint com un nen pregunta al seu pare, on ha maxat la seva mare.

Els que més pateixen aquest tipus de conflictes són els nens, per això, hem de vetllar per la seva vida, pensar en els traumes i recordant la etapa més dolorosa que mai han viscut.

Reflexioneu-hi, abans d' iniciar una guerra, en els perjudicis que això comporta, en els vides que t'emportes, en les famílies que destroses completament i pensem sobretot en els que més ho pateixen, gent humil i sobretot nens.

Atentament,

Fernanda

ACTIVITATS U.8 LES AVANTGUARDES I ELS ANYS 30

Pàgina 185
10. Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:

Petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
Fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
Escorça: 1.Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses 2 Coberta externa i dura d'algunes fruites 3. escorça terrestre Conjunt de roques que formen la part més externa del globus terraqüi, anomenada també litosfera 4. Capa externa dels òrgans.
Lleu: 1. De poc pes, lleuger 2. De poca importància
Colgar:
Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.

Nota (En negreta, significat correcte que fa referència a la lectura)

Font d’ extracció: Enciclopèdia Catalana

MOVIMENTS D’AVANTGUARDA

Els diferents moviments d’ avantguarda són:

Futurisme: Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda que rebutjava la tradició i la conservació del passat, exaltava les innovacions.

Cubisme: Les principals aportacions consistiren en una nova interpretació de l'espai, en la renovació de les tècniques i en l'ús d'un llenguatge formal geometritzant.

Dadaisme: Caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies.

Surrealisme: proposa l'automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d'expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament; es basa en els somnis i el subconscient.

Font d’ extracció: Llibre de Llengua Catalana i Literatura


Definició obres: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.


· J.V Foix: Sòlida , innovadora i tradició.
· Carles Riba: Pura, perfecta i deslligada.
· Tomàs Garcés: Innovadora, tràgica i profunda.
· Sebastià Juan Arbó: Lúdica, innovadora i realista.
· Josep Maria de Sagarra: Satírica, èpica i innovadora.


Font d’ extracció: Llibre de Llengua Catalana i Literatura





Pàgina 183

7. Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el nom que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?

El poeta amb el títol “ És quan dormo que hi veig clar” , quan un està en pau i té temps per a pensar és quan se’n dona compta de la realitat i del món que
l’ envolta.
El món que percep com a real és el de la vetlla, somiar despert.

Font d’ extracció: Llibre de Llengua Catalana i Literatura




Pàgina 189

17. Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i actitud que adopten de cara al futur.