skip to main |
skip to sidebar
Guillem de Cabestany
Rosselló, 1162 - Rosselló, 1212Trobador català en llengua provençal. Les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló; el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà. La llegenda, que el convertí en prototip del màrtir d'amor, era d'origen oriental, s'havia estès per Europa al s XII i fou aplicada també a d'altres poetes. L'atribució a Guillem de Cabestany fou recollida per Boccaccio al Decamerone i per Stendhal a De l'amour (1822). Les dades biogràfiques reals, poques i indestriables de les d'un altre personatge del mateix nom, indiquen que participà en la batalla de Las Navas de Tolosa. S'han conservat d'ell nou cançons (dues d'atribució incerta), en les quals conreà una poesia culta i de rima difícil. La més famosa és Lo dous cossire.
Sòfocles (grec antic: Σοφοκλής, circa 496-406 aC), un dels tres grans dramaturgs tràgics de l'antiga Atenes, juntament amb Èsquil i Eurípides, cronològicament situat entre els dos i, segons la Suda bizantina, autor d'unes 123 obres entre les quals compten tragèdies de la importància i influència com Èdip Rei i Antígona. De tota la seva producció literària només es conserven set tragèdies completes, les que són d'importància cabdal per al gènere.
La seva llarga vida, ja que va morir quan l'escriptor contava gairebé noranta anys, va coincidir amb el període d'esplendor d'Atenes. Entre els seus amics figuren l'historiador Heròdot i l'estadista Pèricles.
Homer (grec antic: Ὅμηρος) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i L'odissea. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els Himnes menors.
